Hàbitats d’interès comunitari

Hàbitats del Garraf
Hàbitats d’interès comunitari · Directiva 92/43/CEE · CHIC 2012 v2

Els hàbitats d’interès comunitari del Parc del Garraf

El massís és, sobretot, pineda de pi blanc i màquia de garric i margalló. Entre totes dues cobreixen més de tres quartes parts de la superfície d’hàbitats protegits dels nou municipis del parc. Hi destaquen els llistonars, un hàbitat prioritari per a la Unió Europea.

9.747 hade superfície efectiva d’hàbitats al massís
10tipus d’hàbitat propis del massís (+7 litorals)
710 hade llistonars (6220*), hàbitat prioritari
83 %pinedes + matollars termomediterranis
  • 9540 Pinedes mediterrànies
  • 5330 Matollars termomediterranis
  • 6220 Prats rics en anuals (llistonars)
  • 9340 Alzinars i carrascars
  • 8210 Costers rocosos calcaris
  • 8130 Tarteres termòfiles
  • 92A0 Boscos de ribera
  • 1240 Penya-segats litorals amb Limonium
  • 8220 Costers rocosos silicis
  • 9240 Rouredes de roure valencià
  • Hàbitats litorals i dunars
  • Hàbitat prioritari present (vora vermella)
Cada tessel·la pren el color de l’hàbitat amb més recobriment. Fes clic sobre una tessel·la per veure tots els hàbitats que conté. Les línies discontínues són els termes municipals. Base: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Què hi destaca

9540 · 5.371 ha

Pinedes mediterrànies

L’hàbitat més estès. Són sobretot pinedes de pi blanc, molt concentrades a Sant Pere de Ribes, Olesa de Bonesvalls i Begues. És també l’hàbitat més sensible als incendis i el que més canvia després d’un foc.

5330 · 2.683 ha

Matollars termomediterranis

La màquia de garric i margalló, el paisatge més característic del Garraf. Domina a Sitges, Olivella i Avinyonet.

6220* · 710 ha · prioritari

Llistonars

Prats secs de llistó (Brachypodium) i plantes anuals sobre calcària. És hàbitat prioritari per a la UE. Té la major extensió a Sitges (224 ha), seguit de Vilanova, Begues i Olivella.

9340 · 565 ha

Alzinars i carrascars

Boscos madurs refugiats a les zones més frescals i interiors: Begues (204 ha) i Olesa de Bonesvalls (140 ha).

8210 + 8130 · 348 ha

Roquissars i tarteres calcàries

Cingles amb vegetació rupícola i pedrusques termòfiles, sobretot a Begues, Sitges i Sant Pere de Ribes. Són poc extensos però guarden molta flora endèmica.

1240 · 20 ha

Penya-segats litorals amb Limonium

La franja de costa rocosa entre Garraf i Vilanova, amb ensopegueres endèmiques. És petita però exclusiva d’aquest litoral calcari.

Tots els hàbitats, per superfície

CodiHàbitatSup. efectiva (ha)% del totalTessel·les
9540Pinedes mediterràniesPinedes mediterrànies5.371,154,8 %204
5330Matollars termomediterranisMatollars termomediterranis i predesèrtics2.683,327,4 %192
6220*Prats rics en anuals (llistonars)Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)Prioritari709,67,2 %105
9340Alzinars i carrascarsAlzinars i carrascars565,35,8 %44
8210Costers rocosos calcarisCosters rocosos calcaris amb vegetació rupícola247,72,5 %34
8130Tarteres termòfilesTarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila100,31,0 %8
2270*Dunes amb pinedesDunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastrePrioritariLitoral, probablement fora del parc40,30,4 %2
92A0Boscos de riberaAlberedes, salzedes i altres boscos de ribera24,10,2 %7
1240Penya-segats litorals amb LimoniumPenya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques19,70,2 %6
8220Costers rocosos silicisCosters rocosos silicis amb vegetació rupícola17,20,2 %2
2190Depressions humides interdunarsDepressions humides interdunarsLitoral, probablement fora del parc9,00,1 %4
9240Rouredes de roure valenciàRouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i de roure africà (Quercus canariensis)8,40,1 %4
1420Matollars halòfilsMatollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)Litoral, probablement fora del parc2,30,0 %1
1150*Llacunes litoralsLlacunes litoralsPrioritariLitoral, probablement fora del parc1,80,0 %1
2210Dunes fixadesDunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimaeLitoral, probablement fora del parc0,50,0 %2
2110Dunes embrionàriesDunes movents embrionàriesLitoral, probablement fora del parc0,50,0 %1
2120Dunes amb borróDunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)Litoral, probablement fora del parc0,50,0 %1

Per municipi (ha efectives)

CodiBeguesOlesa de BonesvallsAvinyonet del PenedèsOlivellaSant Pere de RibesSitgesVilanova i la GeltrúGavàCastelldefels
95401.0801.1263104321.1697793441247
53301004566582917383017664
6220104141810491224116352
934020414052682649<126
8210862373585<111
813078203
227040
92A024<1
12401154
8220116
21909
924045
14202
11502
22100
21100
21200
Total1.5541.3808831.2931.6211.89076734173

Com s’ha calculat

  • Font: Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari de Catalunya, versió 2 (CHIC 2012 v2). Cada tessel·la pot contenir fins a 10 hàbitats, cadascun amb un recobriment en desenes parts.
  • La superfície efectiva és l’àrea de la tessel·la multiplicada pel seu recobriment. Les presències puntuals (menys del 5 %) compten com a presents però sense superfície.
  • L’àmbit és una aproximació. S’han fet servir els termes sencers dels 9 municipis del parc (Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú), amb límits municipals simplificats. Fan uns 31.000 ha, i el parc en fa unes 12.400.
  • Per això surten hàbitats de dunes i llacunes de la costa de Gavà, que són del delta del Llobregat, i matollars halòfils de Vilanova. Probablement queden fora del parc i estan atenuats a les taules. La resta són hàbitats típics del massís, però les xifres reals dins el límit del parc seran més baixes.
  • Per tenir xifres exactes, cal repetir el creuament amb el límit oficial del Pla especial del Garraf.
Dades: Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari de Catalunya, versió 2 (Generalitat de Catalunya, 2012). Base cartogràfica: ICGC i OpenStreetMap.